La ironia: mapa conceptual

L’assignatura Comunicació i interacció educativa ens ha manat un projecte grupal en el que hem de desenvolupar, a partir d’un tema bastant genèric, un treball més concret amb la seva respectiva exposició. El meu grup, que ens ha tocat la ironia, hem decidit enfocar-ho als medis de la comunicació, concretament a la televisió.

Aquest és el mapa conceptual que resumeix els continguts que té el nostre treball. Per a realitzar-lo primer vam haver de pensar sobre què volíem dir en aquest projecte i decidir quin era l’ordre lògic que havia de seguir tota aquesta informació. Un cop fet aquest índex era molt més fàcil veure per on començaria el treball i quins apartats són els que estaran més desenvolupats. D’aquesta manera, el mapa segueix l’ordre establert en aquest índex.

Així doncs, el requadre més gran, més vistos, i que es troba completament sol a la zona esquerra del full, és el títol i tema bàsica del que tracta el treball. En el centre, de mida més petita que l’anterior i d’una forma diferent, hi ha els aparts bàsics dels que tracta el treball. De dos d’aquestes temes surten més graelles, de forma més arrodonida, que demostra que aquells apartats concrets són el que tindran més rellevància.

Els colors ajuden a veure la jerarquia de temes, i quins tenen relació i estan en el mateix nivell.  

Web 2.0

Per començar necessitem saber què significa Web 2.0. Aquest nou concepte va dirigit a una sèrie d’aplicacions web que milloren i ens fan més fàcil el poder compartir certa informació. El que fa que aquestes noves aplicacions siguin tan innovadores és el fet de que, per primer cop, pots interactuar i col·laborar en fitxers dels quals tu no ets el creadors, a diferència de altres llocs web en els que simplement observes el contingut col·locat per algun altre usuari. Alguns exemples són les reds socials, les wikis i blogs.

Podria semblar que el terme Web 2.0 és desconegut i creure que mai s’ha accedit a cap web d’aquest tipus ni s’ha utilitzat ninguna de les seves aplicacions, però si dic que YouTube i Google en són uns bons exemple veuràs com no són tan estranyes com semblaven.

Google inclou un ampli ventall d’aplicacions pròpies de la Web 2.0, com el Google Docs, Calendar, Gmail, iGoogle, Picasa, etc., i YouTube.

Els blogs juguen un important paper en aquestes Web 2.0. Per aquells que encara no ho tinguin massa clar, un blog és un espai web personal en el que el seu creador pot afegir informació escrita, fotografiada o a mode de vídeo, però a la vegada és un lloc on es poden afegir comentaris sobre els articles escrits pel seu administrador. D’aquesta manera pots afegir la teva opinió sobre un escrit del que no n’ets l’autor. 

Una wiki és un espai web on varies persones creen continguts de manera asíncrona, l’únic que han de fer és fer click sobre el botó “editar” i poden accedir a tots els continguts i modificar tants com els hi vingui en gust. Tot i així, per evitar pèrdues importants, acostuma a incloure un arxiu de les publicacions anteriors i així poder facilitar la realització de copies de seguretat dels continguts.

Algunes de les reds socials que inclouen aquests tipus d’aplicacions són Facebook, MySpace i Twitter, on pots comentar els escrits i fotografies dels altres usuaris, entre d’altres opcions. 

Afegeixo un vídeo que pot ajudar a entendre l'explicació donada

Les TIC en les aules

Cada vegada és més comú entrar en una classe i veure que el ritme normal d'aquesta es basa en l'ús de tecnologies digitals tals com pissarres digitals, projectors, ordinadors, etc. 

D'aquesta manera, les feines escolars s'han informatitzat i han permès que tot el procés educatiu resulti més senzill, tant per alumnes com per mestres. No requereix el mateix temps de dedicació un suport digital tal com un power point que qualsevol altre mètode tradicional. A més, acaba sent molt més gratificant pels alumnes treballar amb aquests suports informàtics perquè els mestre poden penjar el material utilitzat durant la classe i els alumnes poden repassar el que s'ha fet des de casa. I no només facilita la feina dels educadors, sinó també dels alumnes. A l'hora de presentar un treball tenen un gran ventall de possibilitats digitals que ajuden a la presentació de treballs orals ja que els permet ensenyar imatges, vídeos i text sense necessitat d'haver d'imprimir res. 

Tot i aquests avantatges, les noves tecnologies requereixen un nou plantejament del sistema educatiu i un diferent enfoc de les classes. A més, s'han fet diversos estudis per provar si realment la tecnologia ens ajuden en l'aprenentatge.

Un estudi realitzat en dues escoles que ja disposen de diversos elements tecnològics ja provar si l'aprenentatge dels números en nens de 3 anys resultava més senzill amb els nous elements informàtics o si era més satisfactori a la manera tradicional. Els alumnes de l'aula TIC, que van començar amb una mitjana de 3'4, van acabar amb una mitja de 8'5; i els alumnes que no utilitzaven les TIC van iniciar amb una mitjana de 4'7 i van acabar amb una de6'9. Per si això no fos suficient, els alumnes TIC van aprovar tots l’avaluació final, mentre que la resta va aprovar un 83% dels alumnes. 

Segons l'estudi, aquesta diferència es deguda a que els alumnes que treballaven amb les noves tecnologies estaven més motivats i atents durant les classes, i tenien una actitud més positiva quan es tractava d'entregar un treball.

Un element que cada vegada és més freqüent en les escoles és la pissarra digital. José Antonio Blesa, director i mestre de matemàtiques de l'escola rural Ariño-Alloza, comenta: "Les TIC produeixen poc impacte si darrere no hi ha un projecte que inclogui canvis en la metodologia. Si un professor només segueix el temari del llibre de text, les TIC gairebé no tenen impacte. Podran ser classes més atractives, però el professor seguirà dient tot el que han d'aprendre. Les TIC són una eina transformadora si el professor utilitza Internet i les possibilitats de comunicació amb altres alumnes i amb el mateix professor para demanar informació i transformar-la en coneixement."

D'aquesta manera podem observar com les noves tecnologies semblen ser un element afavoridor tant per alumnes com per mestres, sempre que se'n faci un ús adequat.

Afegeixo un vídeo en el que explica aquest gran impacte que han tingut les TIC en l'educació.