Les transicions

En aquest vídeo apareixen un seguit de transicions, totes diferents, per demostrar els tipus que hi ha i en quin moment es poden utilitzar. 

La primera de totes, al minut 0:05, és bastant sobtada. Un home es va apropant a la càmera fins que el seu estómac ocupa tota la imatge i en aquest moment es passa a una escena diferent en la que uns nois juguen en una pista de voleibol. 

En el 0:10 es produeix la segona transició en la que la càmera es va desplaçant lateralment cap a la dreta fins a aparèixer un escenari completament diferent: un carrer buit. La tercera transició es basa simplement en canviar de pla. És una transició molt directe. En la següent escena veiem un noi sortint d’un edifici. 

Al 0:21 es produeix una difuminació per tal d’ensenyar els pensaments del noi. La cinquena transició comença amb una imatge completament blanca que es va enfosquint gradualment fins que torna a aparèixer el noi protagonista. 

En el minut 0:38 apareix la transició que, personalment, crec que és la menys “professional” i la que menys utilitzaria que hagués d’editar un vídeo. Aquesta consisteix en partir la imatge i anar fent que la següent imatge aparegui de fons mentre la imatge prèvia es va desplaçant pels dos costats.

Un cop fet aquest anàlisi, rec que seria força encertat esmentar que, en ocasions, una abundància de transicions, com és el cas d’aquest vídeo, no fa cap bé sinó tot el contrari: pot fer el vídeo se’t acabi fent pesat. Les primeres transicions, sobretot la segona, crec que són força encertades però d’altres com la última penso que sobren i que no n’haurien d’haver posat cap o haurien d’haver repetit alguna de les transicions ja utilitzades, ja que tenir moltes transicions diferents no fa més bonic el vídeo, sobretot en un vídeo tan curt.

Aquest és el vídeo en el que he basat aquest anàlisi.

Comparació d'anuncis

En la nostra vida diària estem constantment exposats a anuncis i campanyes publicitàries, moltes vegades sense ser plenament conscients.

Un exemple molt clar són els milers d'anuncis que veiem a través de la televisió un dia normal. En el moment en que són emesos no parem gaire atenció. Com a molt podem reflexionar sobre si creiem que anuncien bé el producte o si ens ha agradat o no, però no analitzem els elements més bàsics com són la llum, el ritme o fins i tot la llargària.

Després de comparar diversos anuncis he pogut adonar-me de les diferències entre ells. Alguns tenien una llum molt clara i d'altres més fosca.

Els plans d'alguns passaven a més velocitat que d'altres. Fins i tot en alguns anuncis gairebé no es produïen canvis de plans mentre que d'altres estaven constantment canviant la perspectiva en que es veia l'acció.

Un altre element important de remarcar és la durada dels anuncis. Alguns poden durar uns simples segons, mentre que d'altres poden tenir una llargada de fins i tot quatre minuts.

Deixo dos exemples d'anuncis diferents entre ells. El primer, l'anunci d'Estrella Damm de l'any 2009, amb una llargària de 3 minuts i 41 segons, uns plans molt diversos i amb un ritme ràpid.

I un altre anunci, el del Volkswahen de l'any 2012, aquest cop més curt que l'anterior i amb pocs canvis de plans en comparació amb l'spot anterior.

Anàlisi de la pel·lícula "Los Chicos del Coro"

Per al segon treball a fer de l'asignatura Comuncació i interacció educativa, al meu grup i a mi ens ha tocat parlar sobre la pel·lícula francesa Los Chicos del Coro.

Per aquest motiu he decidit fer directament aquest anàlisi de llum, ritme i so sobre aquesta pel·lícula per així anar familiaritzant-me amb la pel·lícula amb la que he de treballar fins maig, i començar a avançar feina.

D'aquesta manera, la llum és fosca durant tota la pel·lícula i aquesta no varia en cap moment. Així doncs, hem arribat a la conclusió de que segurament en el moment del rodatge o més tard es va utilitzar un filtre per donar-li aquest color més fosc a tot el film i així aconseguir un to més àntic, adequat a l'època en la que està ambientada la pel·lícula, a l'any 1949.

Pel que fa al ritme en el canvi dels plans, aquest és força ràpid durant les accions que es produeixen al llarg de la pel·lícula a excpeció de les escenes cantades, en les que els plans canvien a un ritme molt més lent en comparació a la resta d'escenes. 

Gairebé en cap moment es produeix un silenci absolut. La pel·lícula sempre està envoltada d'algun tipus de so. Sovint aquest so es troba bastant marcat en els moments en que es produeixen escenes o quan els alumnes de l'escola canten cançons, però d'altres resulta més difícil de percebre. Si parem bé l'orella ens adonarem que sovint es poden sentir sorolls de rerefons com nens cridant o jugant, que fan evident que pels voltants del lloc on es produeix l'acció hi ha més nens. 

Aquí deixo una escena en la que el cor actua i així poder demostrar com el ritme és lent.

Anàlisi d'un anunci

L'Helena Viella i jo hem analitzat els plans l'anunci del Citroën C3 C4 (Plan Pive) de l'any 2012 i hem intentat justificar el seu ús.

Els plans que hem observat són els següent:

L'anunci comença amb un pla detall de la mà del conductor de l'automòbil en el que es pot observar com introdueix un cassette en un reproductor de música. A continuació, observem un gran pla general en el que s'aprecia el tipus de cotxe que condueix.

Tot seguit, apareixen diversos plans que podrien considerar-se una barreja de primer pla amb pla mitjà, en el que podem observar el mateix conductor cantant la cançó que ha posat uns segons abans, i conduint - element clau en un anunci de cotxe.

Torna a aparèixer un altre gran pla general del paisatge que el conductor veu mentre es produeix aquesta conducció.

A continuació es repeteix un dels plans que ja he mencionat, la barreja de primer pla amb pla mitjà. Just després apareix un pla detall en el que s'observa el retrovisor del cotxe pel qual es veu un camió que hi ha darrera del cotxe protagonista. 

En el següent pla, un gran pla general, s'aprecia com aquest camió avança el cotxe, el que significa que el cotxe que condueix el noi va molt lent, fet que remarca la seva vellesa. Després torna a repetir-se el primer pla amb barreja de pla mitjà.

El penúltim pla que apareix és un gran pla general en el que es veu el Citroën que vol promocionar aquest anunci arrastrant el cotxe verd. Finalment acaba amb un pla americà en que s'observa un mecànic arreglant el cotxe vell i el seu conductor, que segueix escoltant la mateixa cançó, recolzat en el capó del seu cotxe.