Les transicions

En aquest vídeo apareixen un seguit de transicions, totes diferents, per demostrar els tipus que hi ha i en quin moment es poden utilitzar. 

La primera de totes, al minut 0:05, és bastant sobtada. Un home es va apropant a la càmera fins que el seu estómac ocupa tota la imatge i en aquest moment es passa a una escena diferent en la que uns nois juguen en una pista de voleibol. 

En el 0:10 es produeix la segona transició en la que la càmera es va desplaçant lateralment cap a la dreta fins a aparèixer un escenari completament diferent: un carrer buit. La tercera transició es basa simplement en canviar de pla. És una transició molt directe. En la següent escena veiem un noi sortint d’un edifici. 

Al 0:21 es produeix una difuminació per tal d’ensenyar els pensaments del noi. La cinquena transició comença amb una imatge completament blanca que es va enfosquint gradualment fins que torna a aparèixer el noi protagonista. 

En el minut 0:38 apareix la transició que, personalment, crec que és la menys “professional” i la que menys utilitzaria que hagués d’editar un vídeo. Aquesta consisteix en partir la imatge i anar fent que la següent imatge aparegui de fons mentre la imatge prèvia es va desplaçant pels dos costats.

Un cop fet aquest anàlisi, rec que seria força encertat esmentar que, en ocasions, una abundància de transicions, com és el cas d’aquest vídeo, no fa cap bé sinó tot el contrari: pot fer el vídeo se’t acabi fent pesat. Les primeres transicions, sobretot la segona, crec que són força encertades però d’altres com la última penso que sobren i que no n’haurien d’haver posat cap o haurien d’haver repetit alguna de les transicions ja utilitzades, ja que tenir moltes transicions diferents no fa més bonic el vídeo, sobretot en un vídeo tan curt.

Aquest és el vídeo en el que he basat aquest anàlisi.

Comparació d'anuncis

En la nostra vida diària estem constantment exposats a anuncis i campanyes publicitàries, moltes vegades sense ser plenament conscients.

Un exemple molt clar són els milers d'anuncis que veiem a través de la televisió un dia normal. En el moment en que són emesos no parem gaire atenció. Com a molt podem reflexionar sobre si creiem que anuncien bé el producte o si ens ha agradat o no, però no analitzem els elements més bàsics com són la llum, el ritme o fins i tot la llargària.

Després de comparar diversos anuncis he pogut adonar-me de les diferències entre ells. Alguns tenien una llum molt clara i d'altres més fosca.

Els plans d'alguns passaven a més velocitat que d'altres. Fins i tot en alguns anuncis gairebé no es produïen canvis de plans mentre que d'altres estaven constantment canviant la perspectiva en que es veia l'acció.

Un altre element important de remarcar és la durada dels anuncis. Alguns poden durar uns simples segons, mentre que d'altres poden tenir una llargada de fins i tot quatre minuts.

Deixo dos exemples d'anuncis diferents entre ells. El primer, l'anunci d'Estrella Damm de l'any 2009, amb una llargària de 3 minuts i 41 segons, uns plans molt diversos i amb un ritme ràpid.

I un altre anunci, el del Volkswahen de l'any 2012, aquest cop més curt que l'anterior i amb pocs canvis de plans en comparació amb l'spot anterior.

Anàlisi de la pel·lícula "Los Chicos del Coro"

Per al segon treball a fer de l'asignatura Comuncació i interacció educativa, al meu grup i a mi ens ha tocat parlar sobre la pel·lícula francesa Los Chicos del Coro.

Per aquest motiu he decidit fer directament aquest anàlisi de llum, ritme i so sobre aquesta pel·lícula per així anar familiaritzant-me amb la pel·lícula amb la que he de treballar fins maig, i començar a avançar feina.

D'aquesta manera, la llum és fosca durant tota la pel·lícula i aquesta no varia en cap moment. Així doncs, hem arribat a la conclusió de que segurament en el moment del rodatge o més tard es va utilitzar un filtre per donar-li aquest color més fosc a tot el film i així aconseguir un to més àntic, adequat a l'època en la que està ambientada la pel·lícula, a l'any 1949.

Pel que fa al ritme en el canvi dels plans, aquest és força ràpid durant les accions que es produeixen al llarg de la pel·lícula a excpeció de les escenes cantades, en les que els plans canvien a un ritme molt més lent en comparació a la resta d'escenes. 

Gairebé en cap moment es produeix un silenci absolut. La pel·lícula sempre està envoltada d'algun tipus de so. Sovint aquest so es troba bastant marcat en els moments en que es produeixen escenes o quan els alumnes de l'escola canten cançons, però d'altres resulta més difícil de percebre. Si parem bé l'orella ens adonarem que sovint es poden sentir sorolls de rerefons com nens cridant o jugant, que fan evident que pels voltants del lloc on es produeix l'acció hi ha més nens. 

Aquí deixo una escena en la que el cor actua i així poder demostrar com el ritme és lent.

Anàlisi d'un anunci

L'Helena Viella i jo hem analitzat els plans l'anunci del Citroën C3 C4 (Plan Pive) de l'any 2012 i hem intentat justificar el seu ús.

Els plans que hem observat són els següent:

L'anunci comença amb un pla detall de la mà del conductor de l'automòbil en el que es pot observar com introdueix un cassette en un reproductor de música. A continuació, observem un gran pla general en el que s'aprecia el tipus de cotxe que condueix.

Tot seguit, apareixen diversos plans que podrien considerar-se una barreja de primer pla amb pla mitjà, en el que podem observar el mateix conductor cantant la cançó que ha posat uns segons abans, i conduint - element clau en un anunci de cotxe.

Torna a aparèixer un altre gran pla general del paisatge que el conductor veu mentre es produeix aquesta conducció.

A continuació es repeteix un dels plans que ja he mencionat, la barreja de primer pla amb pla mitjà. Just després apareix un pla detall en el que s'observa el retrovisor del cotxe pel qual es veu un camió que hi ha darrera del cotxe protagonista. 

En el següent pla, un gran pla general, s'aprecia com aquest camió avança el cotxe, el que significa que el cotxe que condueix el noi va molt lent, fet que remarca la seva vellesa. Després torna a repetir-se el primer pla amb barreja de pla mitjà.

El penúltim pla que apareix és un gran pla general en el que es veu el Citroën que vol promocionar aquest anunci arrastrant el cotxe verd. Finalment acaba amb un pla americà en que s'observa un mecànic arreglant el cotxe vell i el seu conductor, que segueix escoltant la mateixa cançó, recolzat en el capó del seu cotxe. 

La ironia: mapa conceptual

L’assignatura Comunicació i interacció educativa ens ha manat un projecte grupal en el que hem de desenvolupar, a partir d’un tema bastant genèric, un treball més concret amb la seva respectiva exposició. El meu grup, que ens ha tocat la ironia, hem decidit enfocar-ho als medis de la comunicació, concretament a la televisió.

Aquest és el mapa conceptual que resumeix els continguts que té el nostre treball. Per a realitzar-lo primer vam haver de pensar sobre què volíem dir en aquest projecte i decidir quin era l’ordre lògic que havia de seguir tota aquesta informació. Un cop fet aquest índex era molt més fàcil veure per on començaria el treball i quins apartats són els que estaran més desenvolupats. D’aquesta manera, el mapa segueix l’ordre establert en aquest índex.

Així doncs, el requadre més gran, més vistos, i que es troba completament sol a la zona esquerra del full, és el títol i tema bàsica del que tracta el treball. En el centre, de mida més petita que l’anterior i d’una forma diferent, hi ha els aparts bàsics dels que tracta el treball. De dos d’aquestes temes surten més graelles, de forma més arrodonida, que demostra que aquells apartats concrets són el que tindran més rellevància.

Els colors ajuden a veure la jerarquia de temes, i quins tenen relació i estan en el mateix nivell.  

Web 2.0

Per començar necessitem saber què significa Web 2.0. Aquest nou concepte va dirigit a una sèrie d’aplicacions web que milloren i ens fan més fàcil el poder compartir certa informació. El que fa que aquestes noves aplicacions siguin tan innovadores és el fet de que, per primer cop, pots interactuar i col·laborar en fitxers dels quals tu no ets el creadors, a diferència de altres llocs web en els que simplement observes el contingut col·locat per algun altre usuari. Alguns exemples són les reds socials, les wikis i blogs.

Podria semblar que el terme Web 2.0 és desconegut i creure que mai s’ha accedit a cap web d’aquest tipus ni s’ha utilitzat ninguna de les seves aplicacions, però si dic que YouTube i Google en són uns bons exemple veuràs com no són tan estranyes com semblaven.

Google inclou un ampli ventall d’aplicacions pròpies de la Web 2.0, com el Google Docs, Calendar, Gmail, iGoogle, Picasa, etc., i YouTube.

Els blogs juguen un important paper en aquestes Web 2.0. Per aquells que encara no ho tinguin massa clar, un blog és un espai web personal en el que el seu creador pot afegir informació escrita, fotografiada o a mode de vídeo, però a la vegada és un lloc on es poden afegir comentaris sobre els articles escrits pel seu administrador. D’aquesta manera pots afegir la teva opinió sobre un escrit del que no n’ets l’autor. 

Una wiki és un espai web on varies persones creen continguts de manera asíncrona, l’únic que han de fer és fer click sobre el botó “editar” i poden accedir a tots els continguts i modificar tants com els hi vingui en gust. Tot i així, per evitar pèrdues importants, acostuma a incloure un arxiu de les publicacions anteriors i així poder facilitar la realització de copies de seguretat dels continguts.

Algunes de les reds socials que inclouen aquests tipus d’aplicacions són Facebook, MySpace i Twitter, on pots comentar els escrits i fotografies dels altres usuaris, entre d’altres opcions. 

Afegeixo un vídeo que pot ajudar a entendre l'explicació donada

Les TIC en les aules

Cada vegada és més comú entrar en una classe i veure que el ritme normal d'aquesta es basa en l'ús de tecnologies digitals tals com pissarres digitals, projectors, ordinadors, etc. 

D'aquesta manera, les feines escolars s'han informatitzat i han permès que tot el procés educatiu resulti més senzill, tant per alumnes com per mestres. No requereix el mateix temps de dedicació un suport digital tal com un power point que qualsevol altre mètode tradicional. A més, acaba sent molt més gratificant pels alumnes treballar amb aquests suports informàtics perquè els mestre poden penjar el material utilitzat durant la classe i els alumnes poden repassar el que s'ha fet des de casa. I no només facilita la feina dels educadors, sinó també dels alumnes. A l'hora de presentar un treball tenen un gran ventall de possibilitats digitals que ajuden a la presentació de treballs orals ja que els permet ensenyar imatges, vídeos i text sense necessitat d'haver d'imprimir res. 

Tot i aquests avantatges, les noves tecnologies requereixen un nou plantejament del sistema educatiu i un diferent enfoc de les classes. A més, s'han fet diversos estudis per provar si realment la tecnologia ens ajuden en l'aprenentatge.

Un estudi realitzat en dues escoles que ja disposen de diversos elements tecnològics ja provar si l'aprenentatge dels números en nens de 3 anys resultava més senzill amb els nous elements informàtics o si era més satisfactori a la manera tradicional. Els alumnes de l'aula TIC, que van començar amb una mitjana de 3'4, van acabar amb una mitja de 8'5; i els alumnes que no utilitzaven les TIC van iniciar amb una mitjana de 4'7 i van acabar amb una de6'9. Per si això no fos suficient, els alumnes TIC van aprovar tots l’avaluació final, mentre que la resta va aprovar un 83% dels alumnes. 

Segons l'estudi, aquesta diferència es deguda a que els alumnes que treballaven amb les noves tecnologies estaven més motivats i atents durant les classes, i tenien una actitud més positiva quan es tractava d'entregar un treball.

Un element que cada vegada és més freqüent en les escoles és la pissarra digital. José Antonio Blesa, director i mestre de matemàtiques de l'escola rural Ariño-Alloza, comenta: "Les TIC produeixen poc impacte si darrere no hi ha un projecte que inclogui canvis en la metodologia. Si un professor només segueix el temari del llibre de text, les TIC gairebé no tenen impacte. Podran ser classes més atractives, però el professor seguirà dient tot el que han d'aprendre. Les TIC són una eina transformadora si el professor utilitza Internet i les possibilitats de comunicació amb altres alumnes i amb el mateix professor para demanar informació i transformar-la en coneixement."

D'aquesta manera podem observar com les noves tecnologies semblen ser un element afavoridor tant per alumnes com per mestres, sempre que se'n faci un ús adequat.

Afegeixo un vídeo en el que explica aquest gran impacte que han tingut les TIC en l'educació.