Les transicions

En aquest vídeo apareixen un seguit de transicions, totes diferents, per demostrar els tipus que hi ha i en quin moment es poden utilitzar. 

La primera de totes, al minut 0:05, és bastant sobtada. Un home es va apropant a la càmera fins que el seu estómac ocupa tota la imatge i en aquest moment es passa a una escena diferent en la que uns nois juguen en una pista de voleibol. 

En el 0:10 es produeix la segona transició en la que la càmera es va desplaçant lateralment cap a la dreta fins a aparèixer un escenari completament diferent: un carrer buit. La tercera transició es basa simplement en canviar de pla. És una transició molt directe. En la següent escena veiem un noi sortint d’un edifici. 

Al 0:21 es produeix una difuminació per tal d’ensenyar els pensaments del noi. La cinquena transició comença amb una imatge completament blanca que es va enfosquint gradualment fins que torna a aparèixer el noi protagonista. 

En el minut 0:38 apareix la transició que, personalment, crec que és la menys “professional” i la que menys utilitzaria que hagués d’editar un vídeo. Aquesta consisteix en partir la imatge i anar fent que la següent imatge aparegui de fons mentre la imatge prèvia es va desplaçant pels dos costats.

Un cop fet aquest anàlisi, rec que seria força encertat esmentar que, en ocasions, una abundància de transicions, com és el cas d’aquest vídeo, no fa cap bé sinó tot el contrari: pot fer el vídeo se’t acabi fent pesat. Les primeres transicions, sobretot la segona, crec que són força encertades però d’altres com la última penso que sobren i que no n’haurien d’haver posat cap o haurien d’haver repetit alguna de les transicions ja utilitzades, ja que tenir moltes transicions diferents no fa més bonic el vídeo, sobretot en un vídeo tan curt.

Aquest és el vídeo en el que he basat aquest anàlisi.